Diaridemanresa.cat | Osonadiari.cat | elMoianes.cat | Osonafreak.com | Negocis.com | CatRural.net | Vilaweb Manresa | Manresa.org
Seccions
Economia i Empreses
Cultura i Espectacles
Mobilitat i Trànsit
Societat
Política
Esports
Catalunya
Notícies del Diari
Àrea d'usuaris
E-mail
Password
Informació comarcal
Moià
El Moianès
Castellcir
Calders
Collsuspina
Castellterçol
Granera
L'Estany
Monistrol de Calders
St. Quirze Safaja
Sta. Maria d'Oló
Informació local
Portada
Notícies
Històric Notícies
Telèfons d'Interès
Mapa Interactiu
Galeries d'imatges
• FESTA DE ST. ISIDRE A MOIÀ
28 Fotos
525 vistes
15-05-2014

• CARAMELLES PER PASQUA A MOIÀ
59 Fotos
1316 vistes
20-04-2014

• ELS ARMATS
20 Fotos
338 vistes
19-04-2014

• Processó del Divendres Sant
72 Fotos
2562 vistes
19-04-2014

galeria d'imatges de Moià i el Moianès
Digues la teva!
Articles d'Opinió
Anuncis Classificats
Borsa de Treball
Galeries d'Imatges
Enquestes
Directori de Webs
Buttletí @
Apunta-t'hi per rebre les últimes novetats al teu email
Correu-e:
Dona't de baixa
Enquesta
Valora la Vila de Moià
de 10 a 8
de 8 a 6
un 5
de 3 a 5
de 0 a 3

[ veure resultats ]
[ 7 comentaris ]
193 votacions
Penseu que el Moianès hauria de ser comarca ?
SI
NO
NS/NO CONT.

[ veure resultats ]
[ 6 comentaris ]
117 votacions
1 usuari actiu
 
Digues la teva!
Articles d'Opinió
Informació prèvia: 
Aquest article d’opinió va estar escrit i pensat per a ser publicat a la revista La Tosca, el consell 
de redacció de la revista a rebutjat la publicació d’aquest text, tot i la meva voluntat 
d’introduir petites modificacions de forma (em pregunto quants articles han estat rebutjats 
fins al moment, segur que molt pocs). Per tant, entenc que hi ha qüestions de fons que els ha 
portat a rebutjar el text i que en certa manera corrobora la tesis subjacent en el text. 
M’entristeix molt veure com aquest poble no vol escoltar certes coses, no vol parlar 
obertament del tema, i el més important no està disposat a afrontar el problema. Penso que és 
un dels temes més importants per a portar a debat sense embuts si volem sortir del cercle 
viciós en el que vivim. El text és una opinió estricament personal que es limita a exposar el 
meu punt de vista amb contundència i amb tot el respecte del món pels protagonistes. No tinc 
res personal contra ningú d’ells, només contra algunes coses que han fet al llarg de la seva vida 
a Moià i que ens afectarà a tots per a molt i molts anys. Aquest text ha estat molt suavitzat 
respecte la primera versió. Ja ho diuen que la pitjor de les censures és la que ens apliquem a 
nosaltres mateixos. 
 
El text rebutjat i auto censurat: 
 
““UN COP PASSADA LA TRANSICIÓ”” 
 LA POSSIBLE VERITABLE HISTÒRIA POLÍTICA DE MOIÀ, explicada, entre moltes altres coses, per un 
socialista (que no del PSC), pacifista (fins que no puc més), activista (sempre que el temps em deixa). 
Com la majoria ja sabeu, fa molts anys, ara ja més de deu, que em dedico a seguir de prop als 
governants de torn. Fins i tot quan representa que son del “mateix bàndol” 
Per començar pel final (perquè és la mare dels ous) i tot fent memòria (la dels altres, la meva 
no era ni un embrió), cal remuntar-se a les primeres eleccions democràtiques del 1979, on 
Josep Montràs es va presentar a les llistes de CiU i tot i no guanyar les eleccions (que va 
guanyar UCD, ara m’hi referiré), es va formar a Moià un govern d’unitat que va atorgar la 
cartera d’Hisenda a la persona que no la va deixar anar mai fins que va plegar (amb alguna 
petita excepció parcial els últims anys), ni més ni menys que al molt honorable Josep Montràs 
(convidat a deixar Banca Catalana, havent desestabilitzat l’economia del Club Esportiu, i altres 
desastres en la granja familiar (mort de totes les ovelles...). Montràs va tenir el sou embargat 
durant molts anys per diferents motius. Per cert, un dels més alts entre els alcaldes que 
governaven pobles de mida similar (li era imprescindible per a cobrar un sou normalet tot i 
l’embargament). 
Retornant a UCD, la llista va ser configurada a ultimíssima hora per evitar que CiU (un partit 
massa revolucionari!) pogués arribar a tenir l’alcaldia. De presa i corrent es van reunir la bona 
gent, la influent, la de pes i van pensar qui podria ser l’alcalde i dit i fet, el senyor Sebastià 
Ubasart serà l’alcalde pel partit UCD (pare de l’actual PP). Sense entrar en la seva figura, ni 
rebuscar en el passat... va ser un alcalde moderat, que va cercar la concòrdia dins l’ajuntament 
entre els partits... Ara bé, encara que als pobles es vota a les persones, que guanyés UCD ja te 
collons!  
A les segones eleccions, amb Montràs com alcaldable, guanya les eleccions i inicia la que 
anomeno la primera era Montràs, centrada bàsicament a fer poble, modernitzar-lo, quedar be 
amb la gent, ajudar a tothom, fer favors, i el més important, retornar els favors rebuts abans 
de ser alcalde. Això es va traduir en noves zones urbanitzables sempre escollides per atzar (mai 
va tenir res a veure qui era propietari dels terrenys). “Si fas un parell de pisos més no passa 
res”, “si vols ja t’ho construeixo jo i ja ho trobarem” , “avui per tu, demà per mi”. “Eiii! que tal? 
una cerveseta?” “Escolta com tenim lo de l’escorxador? Bé, be ja he parlat amb el meu fill que 
s’encarregui de que és construeixin unes casetes on hi ha el vell, i tu, encara que sigui 
ambientalment il·legal, construeix el nou escorxador on et vagi millor, ja ho trobarem”... I així 
tothom content! (be tothom no) la bona gent, la de sempre, la del poble... tots contents. I de 
disbauxa en disbauxa i de copeta en copeta, “doneu-me el metàl·lic a mi, ja vaig jo a pagar el 
compte”. I la Visa va que treu fum i el metàl·lic déu sap on para (tot això, i amb tots els meus 
respectes, ben sabut per tothom, que es el que és més trist i més greu). De mica en mica el 
deute i les irregularitats van creixent de mida, de forma i de persones implicades. 
La segona era Montràs, la gran decadència , CiU perd la Generalitat... escampall de dirigents i 
directius, i déu i sa mare pel territori, i a nosaltres ens cau un tal Rossell, unes empreses mig 
fantasmes dites MTM, dites Contratas ANCO, entre moltes altres. I patam aquí la bona gent, la 
de sempre, collons la del poble... ja no són tan importants, ja no són tan influents, ara ja n’hi 
ha uns altres. Ara CiU necessita ajuda (no he dit diners eh!) i hi ha un allau de grans idees i 
inversions (només ens faltava el gran museu de l’os. El podríem posar allà a sota les cavernes, 
al lloc més profund i fosc del “parking”), ens regalen llibres “bonics” just abans d’eleccions 
pagats per “patrocinadors” (les empreses mig fantasmes o plenes de fantasmes) i finalment 
resulta que no, que els paguem entre tots amb unes facturetes inofensives que s’havien 
traspaperat fins passades les eleccions. I tu, tens el teu pis? (gran campanya aquesta dels pisos 
per joves, només falta que ens donin les claus i cap a la Caserna falta gent!) En resum, aquesta 
és l’era on el deute es desorbita, es desespera, es denuncia a qui no vol escoltar, s’ofereix als 
regidors un sou (perquè sinó ningú vol ser-ho, ara ja ni per interessos personals) i grans 
promeses sempre frustrades, si no jugues al joc dels disbarats i al de callar i abaixar el cap, ja 
pots marxar. L’època del gran desastre financer que no és res més que la continuïtat i la 
permissivitat de la primera era, d’una dinàmica que es venia gestant, recolzat per molts i que 
no és res més que una manera de fes i deixa’m fer, opacitat i, què carai, una mala gestió de tres parells de... (que hi ha exemples que esgarrifen). Una desesperació per aferrar-se al poder, 
el lloc de treball, la posició i la figura. Un projecte sentenciat a mort des del dia que va néixer i 
que ens ha matat a tots!. Parlem d’IBI, parlem de MoiàFutur, de Bulgaria (què se’ns hi ha 
perdut a part de la dignitat?), de gespes i vestuaris, parlem d’obres inacabades (al Comadran, a 
la Costa de la Creu...), plans (des)urbanístics, de capes d’asfalt que s’han pagat i no hi són, de 
WC d’or... Parlem de personatges mafiosos, homes de partit, interessos ocults, políticis que es 
tapen les vergonyes, negocis rodons, salts al buit, d’irresponsables i dels diners dels bancs, que 
encara avui és freguen les mans. Sense tots ells, aquesta història, no hauria estat possible. 
I un adéu que no és per sempre, perquè com diria una companya de lluites, segueix present la 
llosa, la mateixa llosa de sempre. I unes eleccions per canviar-ho tot que només han canviat les 
cares i l’ús de la raó amb l’ètica dels de sempre, els bons, els influents que avui han canviat de 
nom. L’evolució natural d’una bola de neu que cau muntanya avall sense control ni tant sols 
per part d’aquells que tenen les eines i la responsabilitat d’aturar-la. I els mateixos votants de 
cada quatre anys. Sí, i nosaltres, els que sempre ens queixem i mai ens cansem, també, els que 
mai hem sabut fer-nos confiança, els que, els que... però les coses canvien i la confiança es 
guanya i la feina es fa deixant-s’hi la pell (com diria el continuista Guiteres). Nous embrions, 
nous projectes, noves il·lusions que naixen i poden ser el demà. Un futur que de moment no 
ha fet més que mantenir-se immòbil, com qui no gosa donar un pas per no rebre una 
clatellada, qui no vol entrebancar-se. Com qui no vol molestar als bons, als de sempre, que ara 
ja no sabem ni quina cara tenen, només que són aquells, amb corbata o sense, que s’amaguen 
darrere grans organitzacions públiques i privades. 
Vet aquí, un text pendent. Escrit amb amor i molt respecte pels projectes que germinen amb 
força, per l’oportunitat de reconstruir que mai és perd i sempre es nova, que és de tots. 
 
Dídac Rimoldi Camí 
 
Apunt final: Els fets no estan ordenants cronològicament i en falten molts. El que s’insinua està basat en 
informacions que han estat d’una manera o altra publicades a la premsa, revistes, butlletins o d’altres 
mitjans... algunes són parcials i incomplets; seria una tasca matemàticament impossible, en tant poc 
espai, explicar-ho tot i documentar-ho. L’objectiu del relat no és fer un anàlisi i descripció empírica (que 
espero algú faci ben aviat), sinó un recull d’idees, tendències i dinàmiques, que des del meu punt de 
vista, es venen gestant ininterrompudament. No tinc la veritat absoluta ni molt menys, aquesta només 
és l’opinió d’un veí que disposa d’una mica més d’informació, molts anys d’indignacions i molta 
motivació per modificar la ruta de la nostra història! Si tens algun dubte, comentari o crítica em pots 
escriure a kothso@gmail.com 
S'han generat: 1553 lectures
Data de publicació: 20.11.2013

Els propietaris i redactors de elmoianes.cat no ens fem responsable de les opinions rebudes.
Si voleu publicar el vostre articles, heu d'enviar un correu electrònic a info@elmoianes.cat, amb el vostre nom real, DNI així com el vostre telèfon de contacte i correu electrònic.

altres articles d'opinió
tornar endarrera
 
Destaquem
Publicitat
Actualitat
3 concerts a l'Estany 
El proper cap de setmana a l'Estany dins de la programació Stagnum hi han previstos 3 concerts:

Divendres 11-7 a les 8 de la tarda a l'església,  concert de piano amb Eudald Buch amb un  preu de 6 euros.

Dissabte 12-7 a les 8 de la tarda a l'església, Quartet de piano, violí, viola i violoncel, el seu preu: 10 euros.

Diumenge 13-7 a 2/4 d'1 del migdia Premi Stagnum per a joves intèrprets premiats en l'Aula d'estiu del Coservatori de Vic, preu 2 euros.

 
Biblioteca de Moià
Agenda d'activitats de la Biblioteca de Moià, pel mes de juny. les podeu descarregar el document en "pdf".
 
Nou trio de Pop-Folk acústic de Castellterçol
Ha nascut un nou trio de Pop-Folk acústic situat a Castellterçol: Podeu seguir-los i escoltar les seves cançons en una web en la que també una la podeu descarregar lliurement.
 
Sessió informativa de l'Ajuntament
El divendres dia 30 de maig a les 9 del vespre a l'espai cultural "Les Faixes" tindrà lloc una Sessió informativa de l'Ajuntament de Moià.
 
Dia 29 de maig mobilització a Moià
Amb motiu de la nova llei d'ensenyament, la LOMCE, s'ha convocat a la comarca del Bages una mobilització, el dijous 29 de maig, davant dels ajuntaments. Les escoles de Moià han acordat trobar-se a la plaça de l'ajuntament a 1/4 de 6 de la tarda. Tant l'Escola Pía com l'Escola Josep Orriols i Roca portaran els gegants. 
 
membre de Logo Wiccac · gestionat per: Logo Lasevaweb.com Lasevaweb.com · Política de Privacitat . Texte Legal